Andreu Quetglas Martorell (Inca, 1944) és ben mereixador de ser el primer entrevistat de SOM INCA. Autèntic referent dins el periodisme inquer va dirigir, amb una implicació i professionalitat admirable, el setmanari Dijous durant 23 anys
Teníem clar que la primera persona que havia d’acompanyar a SOM INCA en el seu primer ale havia de ser Andreu Quetglas. Un honor comptar amb una persona que ha dedicat la seva vida a difondre la realitat inquera a través dels anys en multitud de mitjans de comunicació d’àmbit local i nacional. Va participar en la gestació del nostre benvolgut setmanari “Dijous” des dels seus inicis, any 1974, i en fou director en el periode 1997-2020. Un dels tres directors que va tenir la publicació abans del seu tancament el 16 d’abril de 2020.
Mantenir una conversa amb Andreu Quetglas és una lliçó de coneixement constant, de descubrir l’amor incondicional d’una persona envers la ciutat on va néixer i com ha dedicat la seva vida a estimar-la a través del periodisme, la literatura o tants altres esdeveniments que ha organitzat durant anys. Inca mai podrà agraïr-li l’esforç, implicació, rigor, honestedat… i constància. Una paraula, “Constància”, cabdal per n’Andreu.
– Té el Constància el reconeixement que mereix per part de la ciutat?
El Constància és l’únic equip de les Illes Balears, junt amb el Mallorca, que ha jugat la Copa d’Espanya, és el primer equip que va jugar a Segona Divisió l’any 1939. Varem jugar a les Corts amb contra el Barça abans que el Mallorca i som el primer equip balear que li va fer un gol. El Constància és el primer equip balear amb moltes coses. Dins el rànquing nacional està dins el 20 primers. El Constància ha posat el nom d’Inca molt amunt.
– Aquest proper llibre recollirà la història del Nou Camp, però prepares més llibres per donar a conèixer la historia del club, no és vera?
Sí, jo tenc dades de la història del Constància any per any des del 1922 temporada a temporada. Jugadors, entrenadors, directives hi ha tantes dades que editaré més llibres properament. Sobretot s’ha de destacar els anys que jugàrem la Copa d’Espanya contra equips de molt de renom. Segurament el pròxim serà de la Copa del Rei. Seran dotze llibres, aquest d’ara és del Camp i és el que fa cinc.
– Totes aquestes dades les has recollit al llarg de la teva trajectòria informativa però també has col·laborat amb moltes ocasions amb el club…
Sí, vaig ser membre la Junta Directiva, de la comissió organitzadora de les Noces d’Or i també de la comissió organitzadora del Centenari del club. I sempre he ajudat amb el que pogut.
N’Andreu Quetglas té un dels arxius fotogràfics més variats i complets de Mallorca, imatges que ha recopilat al llarg dels anys i que li serviren per organitzar multitud d’exposicions fotogràfiques. Moltes d’elles publicades al setmanari Dijous…
– SOM INCA serà l’únic mitjà de comunicació que tendrem a Inca, hem estat eixorcs d’informació independent des del tancament del Dijous, no hi ha ràdio, ni tele.. per què?
És ben necessari que hi hagi un mitjà de comunicació, però sempre hi ha d’haver algú que estiri el carro i que tengui ajuda. Tancàrem el Dijous per la pandèmia i perquè erem pocs i era complicat continuar per diversos motius.
– Andreu, la ciutat d’inca us va coincidir l’any 2010 un important reconeixement… el premi Dijous Bo d’honor, sou un dels 5 que el teniu….
Sí, n’estic molt orgullós i agraït. Perquè , de vegades, Inca no ha sabut reconèixer persones que han contribuït al desenvolupament de la ciutat. Per exemple, jo vaig presentar una instància demanant que en Biel Pieras fos reconegut amb la Medalla de la Ciutat perquè s’ho mereix. O n’Antoni Pons, això si que és vergonyós, hauria de ser Fill adoptiu d’Inca fa estona.i molt més reconegut per la ciutat per tot el que va fer en el seu moment… o Don Jaume Domenech de Quely i moltes més persones que mereixerien un reconeixement.
