El restaurant celebra quinze anys de trajectòria amb una cuina basada en el producte local i una manera d’entendre l’hostaleria que manté viu el vincle amb la història familiar.
Abans de convertir-se en un restaurant, aquell espai ja era ca seva. Joan Marc hi va créixer entre els records d’infantesa i el petit negoci familiar dels seus pares. Avui, quinze anys després d’obrir el seu restaurant a Inca, aquell vincle amb els orígens continua marcant la seva manera de cuinar i de rebre els comensals.
Una història que ve de lluny
La infantesa de Joan Marc està lligada al negoci familiar, una petita botiga amb carnisseria on els veïnats es trobaven i compartien el dia a dia, a la plaça des Blanquer s’hi va passar moltes estones. Amb els anys, la seva vocació el va dur a estudiar a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears i a adquirir experiència professional fora de Mallorca. Després de treballar a Barcelona i en un projecte a Pollença, va tornar a Inca per emprendre el seu propi camí.
Però, com ell mateix explica, potser no es tractava tant de començar una història nova com de continuar-ne una que ja havia començat molts anys abans.
Una cuina que comença molt abans del plat
El restaurant Joan Marc aposta pel producte local i per una relació estreta amb els petits productors. Les verdures de pagesos de l’entorn, els productes artesans i ingredients com la farina ecològica formen part d’una proposta que neix molt abans que els aliments arribin a la cuina.
«No només cuinam i servim un plat, sinó que la nostra feina neix de persones que fan feina amb la mateixa estima que nosaltres; nosaltres simplement ho transformam», explica Joan Marc.
Aquesta filosofia es tradueix en un menú degustació que canvia cada mes i mig o dos mesos, amb una proposta llarga i una versió més curta per a qui vol gaudir de l’experiència en menys temps.
Dues maneres de gaudir del restaurant
Després de la pandèmia, el restaurant va incorporar una segona proposta, més informal, basada en tapes per compartir. Els plats arriben a taula sense un ordre establert i conviden a gaudir del menjar d’una manera més distesa.
Així, el restaurant ofereix dues experiències diferents: una de més pausada, al voltant del menú degustació, i una altra pensada per compartir plats i moments. Hi ha clients que trien una opció en una visita i l’altra quan hi tornen.
Quinze anys de persones i emocions
Quan Joan Marc mira enrere, descriu aquests quinze anys com una muntanya russa emocional, però també com una experiència extraordinària. Recorda especialment les persones que ha conegut, els clients que han triat el restaurant per celebrar moments importants i els visitants que han arribat a Inca des de llocs tan llunyans com Austràlia.
La gestió d’un restaurant no sempre és fàcil, però aquestes experiències han donat sentit al camí recorregut.
Potser per això, quan parla del seu projecte, Joan Marc ho resumeix d’una manera senzilla: «Això no és un restaurant, és ca nostra».
Una frase que explica quinze anys de cuina, però també una manera de mantenir viu el vincle amb Inca i amb les persones que han format part d’aquesta història.
