Inici ACTUALITAT “Trenar”: una exposició que teixeix la història del trenat de pell

“Trenar”: una exposició que teixeix la història del trenat de pell

Ahir, 9 de maig, el Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca va obrir les portes de “Trenar”, una exposició que celebra l’artesania del trenat de pell, una tècnica profundament arrelada a la tradició del calçat mallorquí. La mostra, que es podrà visitar fins al 2 de novembre, explora l’evolució d’aquest ofici, el seu impacte econòmic i social, i el paper clau de les dones en la seva història.

Trenar ofereix un viatge cronològic que arrenca amb els orígens del trenat, lligat als curtidors i magatzemistes que subministraven les fàbriques locals. En els seus inicis, les dones, especialment de pobles com Algaida, Sant Joan o Maria de la Salut, treballaven des de casa amb eines senzilles com marcs de fusta i cisalles, creant trenats per a sabates, bosses i fins i tot mobles. Amb el temps, l’ús de telers manuals i, més tard, la mecanització dels anys setanta, impulsada per figures com Esteban Zovko i Ivan Kadic, van transformar aquest procés artesanal.

Segons Andreu Caballero, regidor del Museu, “aquesta exposició vol destacar la importància del trenat com a pilar de la indústria del calçat a Mallorca, que va situar l’illa com a referent internacional gràcies a empreses com Matrema, Curtrexa o Trenzados Capricornio”. Per la seva banda, el comissari Biel Company remarca el valor cultural de la mostra: “És un homenatge a les dones que, a través de les ‘rodes’, van convertir el trenat en una activitat econòmica essencial, deixant un llegat de coneixements i tradicions que avui recuperem.”

L’exposició combina peces originals, eines històriques, material audiovisual i testimonis que il·lustren la riquesa d’aquest ofici. També destaca iniciatives contemporànies, com Mastrenat a Pollença o Tiamer a Mancor, que mantenen viva la tècnica del trenat. A més, el museu ha programat visites guiades i activitats per aprofundir en aquest patrimoni artesanal.

Trenar no només rescata una tècnica singular, sinó que també convida a reflexionar sobre la memòria col·lectiva i el futur d’un ofici que continua teixint històries.

Sense comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Exit mobile version