La Setmana Santa a Inca no només és sinònim de processons i recolliment, sinó també d’una tradició culinària que uneix famílies i veïns: l’elaboració de les panades. Aquestes panades, típiques de Pasqua, són una part essencial de la identitat gastronòmica del municipi, i aquests dies moltes llars inqueres s’han omplert de l’aroma de massa acabada de fer i farcits tradicionals, com han compartit alguns veïns a les xarxes socials compartint protagonisme amb estrelletes, robiols i els “crespells” d’Inca.
Les panades tenen una llarga història a Mallorca, amb arrels que es remunten a un plat hebreu que es va adaptar al segle XV amb l’ús de porc per simbolitzar la cristianització, segons apunten els estudiosos de la cuina balear. A Inca, la tradició de fer panades durant la Setmana Santa és especialment significativa, ja que és un moment de trobada familiar. Moltes famílies es reuneixen per preparar-ne grans quantitats, sovint elaborant diferents varietats per satisfer els gustos de tots.
Recepta tradicional
Aquesta és la recepta com ho feim a casa nostra. La recepta més tradicional sol incloure carn de mè, pèsols i sobrassada, tot i que cada casa hi aporta el seu toc personal. Una recepta típica comença amb la preparació de la massa:
⚫ Es barregen 250 ml de llet, 250 ml d’oli, 160 g de saïm fos i 1 kg de farina especial per a panades fins a obtenir una massa homogènia. Aquesta massa es deixa reposar tapada mentre es prepara el farcit. Els pèsols frescos, uns 500 g, es condimenten amb sal, pebre bo, pebre bord i un rajolí d’oli, i es barregen amb trossos de carn de mè (uns 300 g) i sobrassada (uns 100 g), tallats a daus petits.
Per formar les panades, es fan boles de massa d’uns 100 g per a la base i 25 g per a la tapa. Amb els dits o un aprimador, es dona forma de cistella a la bola gran, es farceix amb la barreja preparada i es tanca amb la tapa, segellant bé les voreres amb petits plecs, una tècnica que moltes àvies inqueres han ensenyat a les noves generacions. Finalment, es couen al forn preescalfat a 200 ºC durant 10 minuts, baixant després la temperatura a 180 ºC i deixant-les coure uns 50-60 minuts més, fins que quedin daurades. Aquestes panades, un cop fredes, són ideals per compartir durant els dinars familiars o les visites típiques de Pasqua.
Varietat i adaptacions
Tot i que la versió més comuna a Inca és la de carn demè, la diversitat de farcits és àmplia. Algunes famílies opten per farcits de porc, pollastre o fins i tot peix, com el rap o mussola, especialment per al Divendres Sant, quan es prefereixen opcions sense carn vermella. També hi ha qui innova amb panades vegetarianes, farcides de verdures com carxofes o espinacs. A més, a Inca és freqüent trobar panades de pasta dolça, una variant on s’afegeix sucre a la massa i que sovint es farceix només amb sobrassada. Aquesta diversitat reflecteix la riquesa gastronòmica del municipi i la capacitat d’adaptar la tradició als gustos moderns.
Les panades no només són un plat per menjar a casa; a Inca, molts veïns les duen per fer una mossegada quan surten d’excursió o a la pancaritat.
