A Inca, la Setmana Santa no s’entén sense una de les seves imatges més singulars i emotives: la presència de Ses Tres Maries. Aquesta tradició, profundament arrelada a la ciutat, aporta un caràcter propi i distintiu a les celebracions, convertint-se en un element identitari que ha perdurat al llarg dels anys. Enguany na Margalida, na Mariona i n’Aina han exercit de Maries
Un testimoni silenciós del Divendres Sant
Durant la processó de Divendres Sant i l’acte solemne del Davallament, les Tres Maries apareixen vestides de negre, en senyal de dol. Amb una actitud seriosa i respectuosa, es situen al costat de la Creu, participant activament en l’acte i ajudant els confrares del Sant Enterrament a la llotja instal·lada per a l’ocasió.
Posteriorment, formen part de la processó integrades dins la confraria de Confraria de Sant Tomàs d’Aquino, caminant darrere la imatge de la Dolorosa. La seva presència, discreta però carregada de simbolisme, evoca les figures bíbliques que acompanyaren Jesús en els seus darrers moments: Maria, la mare de Jesús; Maria Magdalena; i Maria de Cleofàs.
De dol a alegria: el Diumenge de Pasqua
Amb l’arribada del Diumenge de Pasqua, la imatge canvia completament. Les Tres Maries deixen enrere el dol i es vesteixen de blanc, símbol de llum i resurrecció. Acompanyen la Mare de Déu en la processó de la Trobada i, després, ocupen un lloc preferent al presbiteri de Santa Maria la Major.
Aquest contrast entre el negre i el blanc reflecteix el pas del dolor a l’esperança, un dels missatges centrals de la Pasqua cristiana.
Una tradició que passa de generació en generació
Un dels aspectes més entranyables d’aquesta tradició és la seva continuïtat. Les nines que representen les Tres Maries solen ser inscrites pràcticament des del seu naixement, i interpreten aquest paper quan tenen entre 7 i 8 anys, coincidint normalment en l’any que fan la Comunió. Es tracta, per tant, d’un ritual que es transmet de mares a filles, reforçant el vincle familiar i comunitari.
Durant molts anys, la professora Antònia Corró va ser una figura clau en l’acompanyament de les nines. Després de la seva mort, aquesta tasca ha estat assumida per Magdalena Prats, que continua vetllant discretament perquè tot es desenvolupi correctament. Contava, na Magdalena, que “venen apuntar les nines quan neixen i sempre hi ha molta cua“. “És un procés que aprenen sobre com comportar-se durant l’acte, són uns valors que han d’entendre“. Així mateix assegura que “jo fa molts anys que les prepar i ara ja tenc unes al·lotes que m’ajuden perquè és una tradició que no es pot perdre“.
A més, algunes famílies d’Inca i na Magadalena conserven els vestits originals de Maria, els vels, així com les joies que les acompanyen, per mantenir viva l’autenticitat d’aquesta representació.
Un llegat únic dins Mallorca
Les Tres Maries són hereves de les antigues representacions de l’Evangeli, que es feien per apropar els relats bíblics a una població que no sabia llegir. Avui, aquesta tradició es manté com un dels trets més característics de la Setmana Santa inquera, diferenciant-la d’altres poblacions de Mallorca.
Més enllà del seu valor religiós, Ses Tres Maries simbolitzen la continuïtat, la identitat i la memòria col·lectiva d’Inca. Una tradició viva que, any rere any, emociona tant als participants com als espectadors i que forma part indissociable del patrimoni cultural de la nostra ciutat.
