La nostra benvolguda ciutat d’Inca ha experimentat, en les últimes dues dècades, canvis socials i demogràfics significatius que reflecteixen tant les dinàmiques globals com les particularitats d’una comunitat arrelada a la tradició, però oberta al futur. Amb el títol de ciutat des del 1900, Inca ha passat de ser un municipi de caràcter rural i industrial a un lloc on la diversitat, l’envelliment i la modernització redefineixen el seu teixit social. Analitzem com ha evolucionat des del 2005 fins avui, amb dades objectives que ens ajuden a entendre aquesta metamorfosi.
Un creixement demogràfic sostingut
Fa vint anys, el 2005, Inca comptava amb una població d’aproximadament 27.600 habitants, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Avui, el 2025, aquesta xifra ha augmentat fins als 34.500 habitants, segons les estimacions més recents de l’INE i l’Ajuntament d’Inca. Això representa un increment d’un 25% en dues dècades, un creixement notable per a una ciutat de mida mitjana a Mallorca. Aquest augment no ha estat homogeni: mentre que entre 2005 i 2015 la població va créixer a un ritme moderat (arribant als 30.137 habitants el 2015), els últims deu anys han vist una acceleració, impulsada principalment per la immigració i una lleugera recuperació de la natalitat.
El 2005, la taxa de natalitat a Inca era d’uns 9,5 naixements per cada 1.000 habitants, mentre que la mortalitat rondava els 8,2 defuncions per 1.000. Això donava un creixement natural lleugerament positiu. Avui, però, la natalitat ha baixat a 7,8 naixements per 1.000 habitants, i la mortalitat ha pujat a 9,1, reflectint una tendència cap a l’envelliment de la població. Malgrat això, el saldo migratori positiu —amb una mitjana de 300 nous residents anuals des del 2015— ha compensat aquesta pèrdua natural i ha mantingut el creixement.
Diversitat creixent: un mosaic cultural
Un dels canvis més evidents a Inca és la seva composició demogràfica. El 2005, la població estrangera representava només un 8% del total, uns 2.200 habitants, principalment de països europeus i sud-americans. Avui, el 2025, aquest percentatge ha pujat fins al 18%, amb més de 6.200 persones nascudes fora d’Espanya. Les comunitats més nombroses provenen del Marroc, Romania i Colòmbia, segons dades municipals, i s’han integrat en sectors com la construcció, els serveis i el comerç. Aquesta diversitat ha enriquit la vida social d’Inca, amb iniciatives com tallers interculturals i activitats que cerquen fomentar la cohesió.
Envelliment i canvis en l’estructura social
L’envelliment és un altre factor clau. El 2005, el 15% de la població d’Inca tenia més de 65 anys, uns 4.140 habitants. Avui, aquesta proporció ha pujat al 21%, amb més de 7.200 persones en aquesta franja d’edat. L’esperança de vida ha augmentat —de 78 anys el 2005 a 83 el 2025—, gràcies a millores sanitàries i a l’accés a serveis.
En contrast, la població jove (menors de 25 anys) ha disminuït relativament, passant d’un 30% el 2005 (uns 8.280 joves) a un 25% el 2025 (unes 8.625 persones). Tot i que el nombre absolut s’ha mantingut estable, la proporció menor indica una piràmide demogràfica que s’eixampla per dalt i s’estreny per baix. Aquest desequilibri preocupant.
Transformació social: del camp a la ciutat moderna
Fa vint anys, Inca encara conservava un caràcter marcadament rural i industrial. La indústria del calçat, amb empreses com Camper o Lottusse, era el motor econòmic, i molts habitants combinaven feines fabrils amb activitats agràries. El 2005, un 20% de la població activa treballava en el sector primari o secundari. Avui, però, aquest percentatge ha caigut al 12%, mentre que el sector serveis —comerç, turisme i hostaleria— ocupa el 70% dels treballadors, segons dades oficials.
Aquesta transició ha modificat la vida quotidiana. El mercat setmanal dels dijous i el Dijous Bo segueixen sent pilars de la identitat local, però ara s’hi sumen noves dinàmiques i un sentiment de modernització constant que conviu amb l’orgull per la tradició inquera més arrelada.
Reptes i oportunitats per al futur
Inca ha canviat molt en 20 anys, però els reptes persisteixen. L’envelliment i la baixa natalitat amenacen la sostenibilitat demogràfica, mentre que la integració de la població immigrant requereix més recursos. Alhora, la ciutat té oportunitats: la seva ubicació estratègica, la diversificació econòmica i l’aposta per la sostenibilitat la posicionen com un exemple de transformació equilibrada. Això sí sempre cal mantenir la nostra identitat i arrels ben fermes.
