El Teatre Principal donava el sus oficial a la setmana gran inquera amb el pregó a càrrec de la mestra artesana Francisca Truyol. Orgull inquer, “aquest sentiment de què tant sentim a parlar i que no sabem gaire bé el que significa” expressava la pregonera en el transcurs del seu emotiu i preciós discurs. L’autèntic orgull inquer, el representa gent com na Francisca Truyol. Gent noble, valenta, senzilla, honesta, feinera i cordial; uns valors característics quan has crescut a una família humil, és intrínsec. Si les teves arrels inqueres no són humils el teu orgull inquer sempre serà postís.
Així mateix, el fet de pertànyer, com na Francisca, al singular barri de Sant Francesc també et dona un caràcter especial. No ets millor o pitjor inquero o inquera però et fa diferent. Un barri històric, viu, on es manté una essència de barri i proximitat que no tenen els barris construïts, en les darreres dècades, a l’extraradi inquer.
Tota una vida dedicada a l’artesania, d’adquirir coneixements i de compromís amb la feina que culmina en figures i treballs meravellosos. Un compromís que la va induir a endinsar-se i preservar l’herència siurellera inquera. Una curolla de recopilació i recerca entorn del món dels siurells inquers junt amb Guillem Reus, Mn. Santiago Cortès i Magdalena Sastre. Els siurells d’Inca, únics a Mallorca, pintats amb els nostres quatre colors tenen a la millor ambaixadora amb na Francisca, mestra siurellera.
Una nit inoblidable per donar el sus al Dijous Bo i que ha de servir per retre homenatge i admiració a persones humils i generoses com na Francisca, que la feina mai els ha fet por i que han lluitat tota la vida per una passió i per a dignifar l’artesania sense oblidar i enaltir les seves arrels i orgull inquer.
Anit passada es va poder gaudir d’un emocionant pregó en el que Truyol exposava i repassava la seva vida professional i personal. La vetllada va concloure amb un concert de l’Orfeó l’Harpa d’Inca i del quintet de l’Orquestra de Cambra de Mallorca.
