El nostre municipi guarda una joia culinària que transcendeix el temps i les generacions: els crespells d’Inca. A diferència dels crespells més coneguts a altres parts de l’illa, que solen ser galetes dolces amb formes variades com estrelles o cors, a Inca aquesta paraula evoca una tradició única, lligada a la història, la identitat local i les festivitats, especialment la Setmana Santa. Aquest reportatge explora l’essència d’aquests dolços, la seva elaboració, el seu significat cultural i el seu lloc a la vida quotidiana dels inquers.
Una recepta distinta: les “estrelletes” d’Inca
A la majoria de Mallorca, els crespells són petites galetes elaborades amb farina, sucre, saïm i ous, tallades amb motlles i empolsinades amb sucre glas. Tanmateix, a Inca, el terme “crespells” es refereix a unes coques dolces fermentades. Aquestes coques, d’uns 20 centímetres de diàmetre, tenen una textura densa i baixa, que recorden la coca de patata de Valldemossa, però sense aquest ingredient, encara que singularment se li pot afegir. La seva aparença senzilla amaga un gust profund, aromatitzat amb cítrics com la llimona o la taronja, i sovint culminat amb un toc de sucre glas després de sortir del forn.
La recepta tradicional inclou ingredients bàsics com farina de força, ous, sucre, saïm, llevat i aigua, a vegades infusionada amb canyella o pell ratllada de cítrics. El procés comença amb un preferment que es deixa reposar perquè la massa dobli el seu volum, seguit d’un amassat curós i un segon llevat abans de coure a uns 170-190 ºC durant 25-30 minuts. El resultat és una coca tendra, lleugerament dolça, que es gaudeix tant als esmorzars com a les berenades, sovint acompanyada d’un cafè o un tassó de llet.
Orígens i tradició
Els crespells d’Inca tenen arrels fondes que es remunten generacions enrere. Tot i que a tota Mallorca els crespells s’associen amb la Setmana Santa —un moment en què les famílies es reuneixen per preparar dolços típics com els robiols i les panades—, a Inca aquesta variant sembla haver evolucionat de manera singular. Alguns experts suggereixen que el seu origen podria estar lligat a influències jueves, ja que el nom “estrelletes” recorda l’estrella de David, un símbol present en altres receptes mallorquines de possible ascendència sefardita. Tanmateix, amb el pas del temps, aquesta tradició s’ha arrelat com una expressió única de la identitat inquera.
Antigament, l’elaboració d’aquests crespells era un ritual domèstic que omplia les cases d’aromes i activitat. “Fa una o dues generacions, es feien a gairebé totes les cases d’Inca”, expliquen alguns veïns més grans. Avui, tot i que el costum ha minvat entre les famílies, segueix viu als forns tradicionals i a les mans d’aquells qui es resisteixen a deixar morir aquesta herència.
Un patrimoni en risc
Malgrat el seu valor cultural, els crespells d’Inca afronten el repte de la modernització i el canvi d’hàbits. La industrialització i la preferència per dolços més ràpids i comercials han relegat aquesta recepta a un segon pla. Tot i això, hi ha esforços per preservar-la. Recentment, l’Ajuntament d’Inca, va aprovar una proposta del Partit Popular per promoure els productes tradicionals de forn, les “estrelletes” i altres dolços com els congrets, les galletes i els panets d’oli. A la iniciativa s’hi sumava, gràcies a una esmena del regidor Andreu Caballero, la promoció dels crespells d’Inca. Aquesta campanya cerca no només donar visibilitat a aquests productes, sinó també consolidar Inca com un referent gastronòmic a Mallorca.
Els crespells a la vida actual
Forns emblemàtics inquers, com Can Delante o el de Sant Francesc, són guardians d’aquesta tradició. Avui, els crespells d’Inca són més que un postre; són un símbol de comunitat i memòria. A les fires locals, com el Dijous Bo, o a les reunions familiars, aquestes coques reapareixen com un recordatori de les arrels inqueres. A més, la seva versatilitat les fa ideals per a qualsevol moment del dia, des d’un esmorzar senzill fins a una berenada acompanyada d’històries entre amics.
El renéixer dels crespells dependrà de la voluntat col·lectiva de mantenir viva aquesta tradició. Iniciatives com tallers a les escoles, rutes gastronòmiques i la difusió a les xarxes socials podrien acostar aquesta recepta a les noves generacions.
Així mateix us convidam a llegir la fantàstica ponència de Maria Magdalena Payeras sobre els crespells a les Jornades d’Estudis Locals. Us fem avinent la recepta del blog Les receptes de cuina de “Ses Tres Antònies” i és
per a 18 crespells. Els ingredients són: 3 kilograms de farina de força, 1 kilogram de sucre, 300 grams de llevat de pa, 18 ous, 750 grams de saïm, 200 mil·lilitres de taronjada natural, 200 mil·lilitres d’aigua bullida amb una branca de canyella i un tros de clovella de llimona ben prima, oli d’oliva. Les quantitats per una pesada d’1 quilo serien: 1 quilo de farina de força, 333 grams de sucre, 100 grams de llevat de pa, 6 ous, 250 grams de saïm, 66 mil·lilitres de taronjada natural, 66 mil·lilitres d’aigua bullida amb una branca de canyella i un tros de clovella de llimona ben madura.
