El Teatre Principal d’Inca acollirà els pròxims 9 i 10 de maig una nova producció de l’òpera Così fan tutte, en coproducció amb la Orquestra de Cambra de Mallorca i amb la col·laboració del Campus ADEMA Inca. Es tracta d’una fita destacada per a la ciutat, ja que serà la primera vegada que Inca presenta una òpera completament escenificada.
Aquesta proposta suposa un punt d’inflexió en la programació cultural del municipi, consolidant-lo com a espai de creació artística i no només d’exhibició. A més, situa Inca dins el circuit líric contemporani de les Illes Balears, en un context de creixent interès per les produccions interdisciplinàries.
Sota la direcció escènica de Miquel Àngel Raió, el muntatge ofereix una lectura contemporània d’aquesta obra clau del classicisme vienès. Més enllà de la comèdia d’embolics amorosos, la proposta entén “Così fan tutte” com un experiment emocional que qüestiona l’estabilitat dels sentiments i la fragilitat dels vincles humans. L’acció es desenvolupa en un espai escènic blanc i indeterminat, a mig camí entre una casa de luxe, un plató televisiu i un laboratori, on càmeres i elements translúcids construeixen un univers visual marcat per l’observació i l’anàlisi.
La direcció musical anirà a càrrec de Bernat Quetglas, al capdavant de l’orquestra, amb un repartiment format per Natàlia Salom (Fiordiligi), Mar Esteve (Dorabella), Irene Mas (Despina), Sebastià Serra (Guglielmo), Víctor Jiménez (Ferrando) i Jorge Tello (Don Alfonso).
Un dels elements centrals del projecte és la col·laboració amb el Campus ADEMA Inca, que participa activament en el disseny de vestuari i escenografia a través del seu alumnat. Aquesta iniciativa introdueix una dimensió pedagògica rellevant, connectant la formació acadèmica amb un context professional real i reforçant els vincles entre institucions educatives i culturals.
Segons ha destacat el batle d’Inca, Virgilio Moreno, aquest projecte reflecteix “la maduresa d’una ciutat que aposta per la creació artística” i reforça el paper d’Inca com a espai viu de producció cultural. En la mateixa línia, el president d’ADEMA, Diego González, ha subratllat la importància de treballar en contextos reals perquè l’alumnat pugui afrontar els reptes artístics i tècnics d’una producció operística.
Amb aquesta producció, el Teatre Principal d’Inca es consolida com a agent actiu en la creació contemporània, mentre que ADEMA reforça un model educatiu basat en la integració entre formació i pràctica artística. El resultat és una proposta que, més enllà de portar a escena una obra universal, fa visible un ecosistema de col·laboració entre cultura, educació i territori.
