Andreu París i Bernat Mateu varen ser executats el 1937 després del cop d’estat militar. Les plaques instal·lades davant el lloc on varen viure amb les seves famílies volen mantenir viu el seu record.
El carrer de la Puresa d’Inca compta des d’aquest diumenge amb dos nous elements de memòria històrica. Dues pedres de la memòria recorden Andreu París Martorell i Bernat Mateu Ferrer, dos veïnats de la ciutat assassinats el 1937 durant la repressió franquista. Amb aquesta iniciativa, Inca recupera les històries de dues persones que varen veure truncades les seves vides després del cop d’estat militar de 1936.
L’acte de reconeixement, celebrat dia 1 de novembre, va reunir representants institucionals, entitats memorialistes i familiars de les víctimes. La ubicació de les pedres no és casual: tots dos varen viure en aquest carrer amb les seves famílies abans de ser perseguits i assassinats.
Andreu París, sabater i dirigent obrer
Andreu París Martorell (1895-1937) va ser sabater i una figura destacada del moviment obrer inquer. Va participar en la fundació de l’agrupació local del PSOE i de la UGT, i va tenir un paper actiu dins la Societat d’Obrers La Justícia, entitat de la qual va arribar a ser president el 1936.
Després del cop d’estat militar, va ser detingut i empresonat primer a Inca i després a Can Mir, a Palma. El 12 de març de 1937 va ser assassinat al cementeri de Porreres. Les seves restes encara no han estat identificades.
Bernat Mateu, pagès i militant republicà
Bernat Mateu Ferrer (1895-1937) era pagès i militant d’Esquerra Republicana Balear. També estava vinculat a la Societat d’Obrers La Justícia. Era germà de l’antic batle d’Inca Antoni Mateu i cunyat d’Andreu París.
La repressió també va marcar el seu destí. Després de ser empresonat al claustre de Sant Domingo d’Inca, va ser traslladat a Can Mir, a Palma. Posteriorment, va ser assassinat al cementeri de Porreres i enterrat en una fossa comuna. Durant anys, va constar com a desaparegut.
Recuperar les històries que hi ha darrere els noms
L’homenatge va servir també per donar a conèixer la dimensió més personal de París i Mateu. Els familiars varen compartir records sobre les seves vides quotidianes, el compromís social i polític i els vincles amb les persones que estimaven.
La iniciativa vol anar més enllà de la instal·lació de dues plaques commemoratives i contribuir a recuperar la memòria de les persones represaliades a Inca. Darrere cada nom hi ha una història familiar, una trajectòria vital i uns projectes que la violència va interrompre.
