La Setmana Santa 2026 ha deixat a Inca una combinació d’emoció, tradició i moments per recordar. Tot i començar sota la incertesa del temps, la ciutat ha viscut uns dies intensos en què la fe, la cultura i la identitat local han tornat a confluir als carrers.
El Diumenge de Rams va arrencar amb ganes, però la processó prevista es va haver de suspendre pel mal temps. Malgrat això, la benedicció de les palmes es va poder celebrar a l’interior dels temples, amb la participació de moltes famílies i confraries que mantenen viva la tradició.
El dia abans la processó dels Estandards, una cita que any rere any dóna el tret de sortida solemne a les antigues confraries inqueres. Les imatges van desfilar pels carrers amb un respecte profund, en la vigília del Ram. dimarts la processó del camí de la creu: VIACRUCIS.
El Dijous Sant, el silenci i la llum de les torxes varen tenyir els carrers d’una atmosfera de recolliment. Enguany, la Confraria de Jesús en el Huerto va commemorar una doble efemèride: els deu anys de la seva fundació i els 125 anys de la creació de la imatge que porten en processó, una talla de gran valor sentimental per al poble. La seva presència, acompanyada pel so greu dels tambors, va ser un dels moments més esperats i aplaudits de la setmana.
El Divendres Sant, en canvi, va ser el dia del Davallament i La Dolorosa, una de les imatges més estimades d’Inca. La seva sortida, sempre delicada i solemne, va tornar a congregar centenars de fidels en un silenci emocionant que només trencava la música de la banda. L’expressió serena de la Verge, il·luminada pels fanals, va resumir tota la intensitat d’aquestes hores.
Finalment, el Diumenge de Pasqua, la processó de l’Encontre va omplir els carrers d’alegria i festa. Com és tradició, les tres nines que encarnen les Maries —una singularitat d’Inca que emociona grans i petits— varen protagonitzar el retrobament amb la figura de Crist ressuscitat. Els aplaudiments del públic i el ball dels Cossiers varen posar punt final a una Setmana Santa viva, plena de llum i de records compartits.
Una edició que, tot i l’inici d’incertesa metereològica, ha reafirmat la força d’una ciutat que sap conjugar devoció i identitat, fent de cada processó un espai de trobada i memòria col·lectiva.
