Inca torna a mirar cap a la seva gran assignatura pendent: la Ronda Nord d’Inca. El projecte fa dècades que apareix i desapareix de l’agenda política, amb successius anuncis, fotos, estudis, esmenes i canvis de criteri, però sense arribar mai a convertir-se en una realitat. El que havia de ser una infraestructura clau per desviar trànsit del centre i millorar la mobilitat a Inca s’ha acabat convertint en un símbol dels retards en la gestió pública i de les dificultats per fer encaixar interessos tècnics, urbanístics i polítics.
Un projecte vell, però encara pendent
La Ronda Nord d’Inca no és una idea nova. Segons la informació publicada en els darrers anys, ja apareixia prevista al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1987, i més de tres dècades després encara no s’ha executat. El projecte ha passat per diferents versions, amb traçats, amplades i enfocaments diversos, però sempre amb el mateix objectiu: treure trànsit del nucli urbà i millorar la mobilitat a Inca.
Aquest llarg recorregut explica per què la ronda s’ha convertit en un tema recurrent a cada legislatura. Cada vegada que el debat sobre mobilitat a Inca torna a l’actualitat, es recupera una carpeta que mai no s’ha acabat de tancar. Amb cada intent, també reapareixen els dubtes sobre quin ha de ser el model de ronda que necessita la ciutat. Ara sembla que el consistori s’inclina per un vial que aniria des del poliesportiu fins a la carretera de Selva.
Competències i tramitació de la Ronda Nord
Un dels factors que expliquen el retard de la Ronda Nord d’Inca és institucional. A Mallorca, el Consell de Mallorca és l’administració competent en la planificació i execució de carreteres de titularitat insular. Això implica que el pes principal de la decisió no recau en l’Ajuntament d’Inca, sinó en la institució insular.
Tot i això, el consistori té un paper rellevant, ja que la infraestructura s’ha d’integrar dins el model urbà d’Inca i respondre a les necessitats del municipi. Aquesta situació obliga a una coordinació estreta entre administracions, que no sempre ha estat fluida i que, en alguns moments, s’ha vist afectada per discrepàncies polítiques o visions diferents sobre el traçat.
Canvis de projecte i debat sobre el model
La història recent de la Ronda Nord d’Inca està marcada per canvis constants. El 2012 es va arribar a presentar un projecte d’execució, però no es va completar la tramitació. El 2014 es va plantejar una variant de quatre carrils que va generar rebuig entre part del veïnat i entitats ecologistes, que alertaven de l’impacte territorial.
Aquest debat va tornar a posar sobre la taula una qüestió clau: la ronda ha de ser una gran via per al trànsit de pas o una infraestructura més integrada en l’entorn urbà? Aquesta decisió condiciona el traçat, la magnitud de l’obra i el seu impacte sobre el territori.
El paper de la política en el projecte
Tot i la base tècnica de la infraestructura, l’evolució de la Ronda Nord d’Inca no s’entén sense la dimensió política. Diferents governs municipals i insulars han defensat alternatives diverses, i els canvis polítics han afegit complexitat al projecte. Governs de dretes i d’esquerres no s’han entès o no ho han volgut.
Els problemes de trànsit, la connexió entre carreteres i la saturació en accessos a Inca són una realitat. Però executar una infraestructura d’aquest tipus requereix consens, pressupost i un calendari definit. Sense aquests elements, el projecte s’ha anat ajornant reiteradament.
El darrer impuls a la Ronda Nord d’Inca
El febrer de 2025, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Inca van anunciar un acord venut com “històric” per impulsar la Ronda Nord d’Inca amb un traçat més urbà, descartant la variant de quatre carrils. La proposta recupera en part el plantejament del PGOU de 1987, adaptat a les necessitats actuals.
Tot i que l’anunci va suposar un nou impuls després d’anys d’estancament, el repte continua sent transformar aquest acord en un projecte executiu amb terminis concrets. En definitiva, a pesar de fotos i més fotos tot segueix dins un calaix i ja veurem que passa en la pròxima legislatura.
Una infraestructura clau encara sense data
La Ronda Nord d’Inca continua sent un projecte obert. Després de dècades d’anuncis, modificacions i debats, encara no s’ha concretat en una obra executada. Aquest projecte, segurament, sigui un clar exemple de negligència política d’esquerres i dretes avantposant els interessos polítics als del inquers.
Amb el nou acord institucional, la infraestructura torna a situar-se al centre del debat públic. La diferència, però, és que ara la ciutadania reclama concreció: terminis, projecte definitiu i calendari d’execució.
