El que no esperes quan assisteixes a un esdeveniment del Teatre Principal d’Inca és trobar-te amb un pou del segle XIV. Aquest element patrimonial va sortir a la llum l’any 2018 en el transcurs de les obres de reforma del Teatre. Es tracta d’un antic pou, situat ara dins el Teatre Principal, però que en origen formava part d’un casal tradicional veí avui desaparegut.
El pou conserva al coll la data de 1715, un detall que evidencia la voluntat del propietari de deixar constància del moment de la seva construcció. Aquesta pràctica, més aviat poc habitual, suggereix que la casa pertanyia a un pagès o artesà amb un cert nivell econòmic i cultural. Tot i això, els experts apunten que la seva existència podria remuntar-se encara més enrere, fins al segle XIV, coincidint amb l’expansió de la vila cap als carrers de Sant Francesc i Sant Bartomeu i la creació del primer call jueu (1353) a la zona del carrer Martí Metge.
La funció original del pou sembla clarament vinculada als usos agrícoles. De fet, el carrer on avui s’alça el teatre era conegut fins a principis del segle XX com el “carrer dels Horts”, i els mapes antics mostren com aquesta part d’Inca estava envoltada de conreus i petites cases amb jardins.
Característiques arquitectòniques
El pou té una profunditat aproximada d’11 metres i presenta una planta circular amb paredat fins als 10 metres, sobre un basament de grans lloses de pedra. El coll, de forma quadrada i pedra viva, conserva motllures i marques que indiquen la presència d’una antiga estructura destinada a sostenir la corriola i el poal. Encara que aquests elements han desaparegut, les restes visibles permeten comparar-lo amb altres pous emblemàtics de la comarca, com el d’en Lluc o el de sor Clara Andreu del monestir de Sant Bartomeu.
De l’oblit a la recuperació
Els plànols de construcció del Teatre, datats de 1914, ja recollien l’existència del pou a l’exterior de l’edifici. Amb les reformes de 1945, però, quedà completament cobert i la seva presència passà desapercebuda durant dècades. Només el 2018, arran de noves obres, es va redescobrir. Tot i no figurar als registres de pous públics —com es va evidenciar en les grans sequeres de mitjan segle XIX—, aquest element es considera avui un bé etnològic d’alt valor. El seu estat de conservació és bo.
Un patrimoni a protegir
El pou és de titularitat municipal, ja està inclòs al catàleg oficial de patrimoni d’Inca i va dur a terme la seva conservació íntegra, tant interna com externa, i és visible al públic que assisteix al Teatre Principal.
A més, la troballa connectava amb altres descobertes a la mateixa zona, com les teules pintades localitzades l’any 2013 i actualment dipositades al Museu de la Teula de Can Xoroi, a Fornalutx. Tot plegat reforça la idea que el subsòl d’Inca encara amaga elements que poden enriquir la comprensió del passat de la ciutat. Per una major protecció es va recomanar col·locar-hi una tapadora en forma de reixa metàl·lica o de fusta d’acord amb la tipologia del pou. En qualsevol cas, es troba protegit per un perímetre de vidriera per seguretat.
Aquest article està basat en la fitxa del Catàleg de patrimoni d’Inca elaborada per Miquel Pieras.
