OPINIÓ
Morir-se d’èxit. Després d’aquests dies en què Inca ha celebrat la fira de fires, el Dijous Bo, es coincideix entre els veïnats i mitjans de comunicació que l’afluència de visitants no ha estat tan massiva com en anteriors ocasions. En canvi el Dimecres Bo si congregava moltíssima de gent. Un experimentat company fotoperiodista sempre diu, amb un criteri molt subjectiu, que “el Dijous Bo no és guapo, és gros”. Es pot estar d’acord o no amb aquesta afirmació però de l’extensió del Dijous Bo si que és evident i tangible.
Tal volta volem donar massa importància als números de paradetes, d’empreses, expositors i quilòmetres de la Fira obviant la pregunta de si volem un Dijous Bo gros o un Dijous Bo més tradicional?. Tal volta per tenir més extensió la gent es repartia més, tal volta va venir menys gent per el clima incert, tal volta per la suggestió del viscut amb la DANA a València, tal volta, tal volta… tal volta. Però l’hem de reviscolar entre tots perquè no hi ha res que ens uneixi més als inqueros que el Dijous Bo. En canvi si que trobam un Dimecres Bo, o revetla del Dijous bo pels més tradicionals, que sura i creix gràcies a les propostes gastronòmiques i a noves iniciatives del jovent com el “xupinasso” i la festa posterior.
En un context canviant el Dijous Bo s’hauria d’adaptar i connectar amb les noves generacions que necessiten estímuls i noves propostes que no passin per afegir més paredetes. Per altra banda, cal mantenir l’esperit de mercat tradicional i l’essència pagesa, conservar les arrels. És tan complicat com necessari però segur que des de l’Ajuntament en són conscients que cal repensar alguns aspectes per mantenir viu el Dijous Bo i no acabar morint d’èxit.
