L’empresària ha compartit records de la seva infància, la història de la família Fluxà i la vinculació amb la ciutat en un acte que ha reunit més de 600 persones al Teatre Principal.
Inca ja viu els dies grans del Dijous Bo. El pregó de Maribel Fluxà Domené, celebrat aquest divendres al Teatre Principal, ha marcat l’inici de la Setmana Gran amb un discurs molt personal en què les emocions, els records familiars i l’estima per la ciutat han estat els protagonistes. El teatre ple per assistir a un acte, en què la pregonera ha compartit part de la seva història i ha explicat què significa per a ella ser d’Inca.
El fil conductor del pregó ha estat el vincle amb els seus orígens. Fluxà ha viatjat fins a la infància per recordar una ciutat molt diferent de l’actual, marcada per l’activitat de les fàbriques, el treball dels sabaters i les sirenes que formaven part del dia a dia de moltes famílies. També ha recuperat vivències relacionades amb les Fires i el Dijous Bo, unes celebracions que formen part dels records de la seva família.
Un dels moments més emotius ha arribat amb el record del seu pare, Antoni Fluxà, a qui ha dedicat el pregó i a qui ha atribuït bona part de l’estima que sent per Inca. La seva intervenció també ha servit per repassar la trajectòria de la família Fluxà, que enguany celebra 150 anys d’història empresarial, des que el seu besavi, el mestre sabater Antoni Fluxà, va obrir un taller de sabates a la ciutat l’any 1877.
La història familiar i la de la mateixa ciutat han anat de la mà al llarg del discurs. L’empresària ha parlat de la importància de conservar allò que s’ha heretat, però també de saber evolucionar i obrir nous camins. En aquest context, ha fet referència al projecte de recuperació de l’antiga Fàbrica Fluxà, un espai estretament lligat al passat industrial d’Inca al qual la família vol donar una nova vida. Ha explicat que significa el llegat familiar, «no heretam empreses o negocis, heretam una forma de ser i fer les coses».
«D’on venim i on tenim ca nostra»
La part més íntima del pregó ha arribat amb una història familiar que resumeix bona part del seu missatge. Fluxà ha explicat que un dia va proposar a la seva filla tatuar-se les coordenades d’Inca. La idea era que, fos on fos i independentment del camí que triàs, sempre tengués present d’on venia i on tenia ca seva.
Una anècdota senzilla que ha servit per tancar un discurs centrat en les arrels i en el sentiment de pertinença. Per a la pregonera, Inca és molt més que el lloc on va néixer: és el punt de referència al qual sempre es pot tornar. Maribel Fluxà, nascuda a Inca el 1973, forma part de la quarta generació de la família.
L’acte ha comptat també amb les actuacions de l’Orfeó l’Harpa d’Inca, el quintet de l’Orquestra de Cambra de Mallorca i la participació especial dels Blauets de Lluc, que han acompanyat musicalment una vetlada marcada pels records i les emocions.
El pregó dona pas als dies centrals d’una setmana que culminarà el pròxim dijous 19 de novembre, quan Inca tornarà a convertir-se en punt de trobada de milers de persones amb la celebració del Dijous Bo.
