El violoncel·lista inquer repassa els seus inicis, la seva trajectòria internacional i la seva doble vocació com a músic i radiofísic hospitalari.
El violoncel·lista inquer Marc Alomar Payeras (Inca, 1991) tornarà a actuar a la seva ciutat el pròxim 19 de juny, dins el cicle INCLASSIC 2026, en el concert De la fantasia al gran Romanticisme, al costat del pianista Albert Díaz i un quintet de corda format per músics de trajectòria internacional. Serà una nova oportunitat per retrobar a Inca un músic que, després d’anys de trajectòria internacional, continua mantenint un fort vincle amb la ciutat.
Els seus primers contactes amb la música arribaren ben prest. Va estudiar a La Salle i a l’IES Pau Casesnoves, però fou l’entorn familiar qui despertà el seu interès musical. La seva mare, gran aficionada a la música, animà tant ell com el seu germà Jordi Alomar —musicòleg i actual director del Museu de la Música de Barcelona— a iniciar estudis musicals. Recorda encara els anys en què l’Escola Municipal de Música Antoni Torrandell ocupava l’actual edifici del Mercat Cobert, sota la direcció de Toni Aragón, desaparegut enguany, on tots dos començaren la seva formació musical abans que Marc continuàs els estudis de violoncel al Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i, posteriorment, al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.
«Si a Inca no hagués existit aquest acostament a la música, probablement aquest camí no hauria començat. Aquells inicis varen sembrar les llavors de tot el que ha vingut després», explica.
Però la seva trajectòria no s’ha desenvolupat únicament dins el món musical. Paral·lelament als estudis de violoncel, es formà en Física, disciplina en la qual es llicencià l’any 2013 i a la qual també dedica avui la seva activitat professional com a radiofísic hospitalari a l’Hospital Universitari Son Espases. Lluny de veure-hi una contradicció, assegura haver trobat un equilibri entre dues vocacions que conviuen sense interferir-se: «Són dos mons separats que no interfereixen»
El gir cap a la música antiga arribà gairebé per casualitat durant la seva estada a Tolosa de Llenguadoc, entre 2013 i 2015, on havia anat inicialment per cursar estudis d’enginyeria. El descobriment del departament de música antiga del Conservatori de Tolosa canvià profundament la seva manera d’entendre la interpretació i el dugué cap a un repertori que avui ocupa una part essencial de la seva activitat artística.
«El món de la música antiga és més obert, més relaxat i molt orientat a la descoberta del repertori i dels instruments històrics», explica. Per definir aquesta manera d’entendre la interpretació recorre a una imatge especialment suggeridora: «La música antiga és com un quadre que amb els anys s’ha anat enfosquint i al qual intentam tornar la seva esplendor.»
Aquell descobriment el conduí posteriorment a Ginebra, on completà un màster en interpretació històricament informada, i a treballar amb alguns dels principals especialistes europeus en aquest àmbit. Entre els records més intensos destaca els enregistraments realitzats a la Capella Reial de Versalles sota la direcció de Stéphane Fuget o les convivències musicals amb Christophe Coin a la Toscana, una de les grans referències del violoncel històric.
L’any 2018 superà les audicions convocades per Jordi Savall per formar part del projecte Beethoven Académie 250, celebrades a Utrecht. Aquella experiència el dugué a participar en la interpretació integral de les simfonies de Beethoven amb instruments d’època, actuant en alguns dels principals auditoris europeus i participant en diversos enregistraments realitzats a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, espai habitual de treball de Savall.
Malgrat aquesta projecció internacional, Marc Alomar continua mantenint una intensa activitat musical a Mallorca. Col·labora habitualment amb l’Orquestra de Cambra de Mallorca, formació amb seu a Inca que des de 2022 desenvolupa la seva temporada estable al Teatre Principal. Amb aquesta agrupació ha participat en diverses produccions, alhora que continua implicat en nombrosos projectes de música antiga i de cambra. Aquest estiu tornarà a coincidir amb Jordi Savall dins el festival que dirigeix el mestre català, interpretant la Simfonia núm. 3 de Felix Mendelssohn.
El retorn a l’INCLASSIC
Precisament aquest vincle permanent amb Mallorca el durà a actuar novament a Inca el pròxim 19 de juny, dins l’INCLASSIC 2026. La col·laboració amb el pianista Albert Díaz neix de la relació iniciada durant els anys en què aquest dirigia el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i consolidada posteriorment al Festival Chopin de Valldemossa, on interpretaren per primera vegada aquest mateix programa. El concert inclourà les Fantasies per a piano de Mozart i el Concert per a piano núm. 1 de Chopin en versió per a quintet de corda, una adaptació que permet redescobrir una de les grans obres del repertori romàntic en un format de cambra.
Pel que fa al futur de la música antiga a les Illes Balears, Alomar es mostra optimista. Considera que durant els darrers anys s’ha format una nova generació d’intèrprets especialitzats que, després dels seus estudis a centres com l’ESMUC o a conservatoris europeus, han tornat a Mallorca amb ganes d’impulsar nous projectes. També destaca la importància de comptar amb professors especialitzats als conservatoris, una tasca que contribueix a despertar noves vocacions i a consolidar aquest repertori entre les noves generacions.
Mentrestant, continua compaginant la radiofísica hospitalària amb una intensa agenda concertística que inclou nous projectes amb Ensemble Tramuntana i diferents programes de música de cambra, com el concert dedicat a Brahms i Txaikovski que oferirà pròximament a ses Salines. Però quan parla dels seus inicis sempre acaba tornant al mateix lloc: aquella escola de música d’Inca on, gairebé sense saber-ho, començava un camí que avui el duu dels hospitals als auditoris europeus.
