L’economia social i de les cures s’ha convertit en un dels motors econòmics més importants d’Inca. Segons un estudi recent titulat “Economia Social i Solidària a Inca”, elaborat amb el suport de diverses entitats locals, aquest sector genera 58,5 milions d’euros anuals, el que equival al 12,37% de la riquesa econòmica del municipi, i dona feina a 1.170 persones, gairebé un 14% dels assalariats de la ciutat.
El treball assenyala que l’economia social —que inclou cooperatives, fundacions, associacions i empreses d’inserció— és avui un pilar estratègic per al desenvolupament local, amb un pes similar al de la construcció o el sector públic, i molt superior al del comerç o la restauració. Els autors de l’estudi proposen que Inca esdevingui una autèntica “ciutat de l’economia social”, en substitució de l’antiga imatge de “ciutat de la pell”.
El pes de les cures i el tercer sector
El document destaca especialment la importància de l’economia de les cures, integrada per fundacions i associacions que treballen amb col·lectius vulnerables en àmbits com la salut mental, la diversitat funcional o la inclusió social. Aquest subsector representa gairebé el 70% de les iniciatives d’economia social del municipi, amb entitats de referència com Es Garrover, Sant Joan de Déu, Joan XXIII o Esment.
L’estudi també posa de manifest la diversitat d’experiències presents a Inca: des de cooperatives de treball com la revista Sa Plaça o la llibreria Espirafocs, fins a projectes agroalimentaris o d’iniciatives de finances ètiques. Aquesta pluralitat, afegeix, converteix Inca en un exemple viu de model econòmic sostenible i arrelat al territori.
Propostes per al futur
Entre les propostes que s’inclouen a l’informe, destaca la creació d’un Pla d’Impuls de l’Economia Social i de les Cures, la promoció de la marca “Inca, ciutat de l’economia social”, i la posada en marxa d’un Hub local que actuï com a espai d’innovació i cooperació entre entitats. També es planteja impulsar un Pla d’Educació i Formació en Economia Social, per donar a conèixer aquest model als centres educatius i entre el personal municipal.
Els autors de l’estudi defensen que aquestes mesures podrien consolidar Inca com a referent balear en economia social, capaç de generar ocupació estable, retorn social i una identitat col·lectiva basada en la solidaritat, la sostenibilitat i la cura de les persones.
