La cosa no té volta de full i s’ha d’arribar forçosament a la conclusió que el partit disputat el 20 de maig de 1945, al camp de Buenos Aires de Palma, entre els eterns rivals del R.C.D. Mallorca i el C.D. Constància, va ser de vitals conseqüències negatives per a l’equip d’Inca, que va ser derrotat de manera injusta i a causa d’una nefasta actuació del col·legiat, Agustí Cruella, més conegut a l’àmbit competitiu del món del futbol com Cruellas.
Va ser aquest partit, corresponent a l’última jornada de lliga, un partit negatiu a totes les parcel·les, esportives i econòmiques de l’entitat d’Inca, tenint en compte que gràcies a la derrota encaixada davant l’equip degà de les illes, el quadre d’Inca va haver de disputar un partit d’eliminatòria davant l’equip del Còrdova, per conservar la categoria de Segona Divisió i en ser derrotat pel resultat de 3-2, l’equip blanc-i-negre d’Inca, descendia a la Tercera Divisió.
Va ser aquest, un final de temporada que es pot etiquetar de molt dolent per al Constància, però això sí, altament positiu tant per part del Mallorca com per part del col·legiat senyor Cruellas, que un parell de setmanes després del partit a Buenos Aires, va ser ascendit a la seva condició d’àrbitre de la Primera Divisió.
Crònica del partit
No cal que ara vinguem nosaltres descobrint nous continents en posar de manifest l’excepcional importància que sempre han tingut les trobades entre els màxims rivals mallorquins, Constància i Mallorca, l’extrema rivalitat de la qual a la recerca d’una supremacia futbolística, va ser saborós esperó d’innombrables generacions d’esportistes mallorquins. I per això és molt natural que l’historial del gran “Derby” mallorquí estigui esquitxat de curiosos anècdotes i fins i tot, dramàtiques conseqüències amb les quals hi hauria per editar un llibre de centenars de pàgines, perquè, guanyar en aquest partit, sempre ha estat interès màxim d’inquers i palmesans, que van apel·lar a trucs i sistemes per aconseguir-ho.
Com aquell partit jugat el 20 de maig de 1945 al ja desaparegut camp de Buenos Aires de Palma.
Mai no es va veure gest tan important com el que es va congregar al Camp de Buenos Aires per presenciar el transcendental matx entre els eterns rivals. Des de diverses hores abans de l’assenyalada, 6.30 de la tarda, per al començament de la trobada, i les graderies es van veure plenes de públic així com les tribunes provisionals i una altra classe de localitats especials que es van improvisar per donar més cabuda al camp en vista de la demanda veritablement excepcional de localitats que s’havia vist durant la setmana.
Es van esgotar les localitats. Ràdio Mallorca va retransmetre el matx, Lamberto Cortés, “Avespa” va transmetre l’emoció de les jugades als milers d’oients escampats de llarg a llarg de l’illa. Igualment, la jornada de Buenos Aires, va ser declarada com la més sensacional a celebrar a Espanya aquell llunyà 20 de maig.
El partit
Seguim amb el que va ser aquest partit, perquè, en realitat, val la pena aprofundir-lo. Ja amb la pilota en joc, de bones a primeres, quan amb prou feines s’emportaven deu minuts de joc, salten Pocoví i París, caient el jugador inquer amb tanta mala fortuna que va quedar estès i sense coneixement a terra. Va ser retirat del camp als braços dels seus companys i ja no va tornar aparèixer. La privació del seu concurs va pesar amb gran gravetat al llarg de vuitanta minuts de joc als jugadors d’Inca. Però el quadre d’Inca va tenir la desgràcia de malmetre dues jugades decisives, en les quals la pilota va travessar la porta de Ramallets, però que el senyor Cruellas va estimar fora de joc.
Primerament, va ser anul·lat un bonic gol a l’exterior Vergara, a l’estimar el col·legiat fora d’e joc. Un fora de joc, tan sols apreciat pel jutge del partit i ningú més. I va ser una llàstima, perquè el gol era dels que porten certificat d’imparables i era de bandera.
Després, en jugada més que discutible, a les acaballes del primer temps, Pocoví, en situació dubtosa, aconseguiria el primer gol del Mallorca.
S’inicia la segona part amb anàlogues característiques que la primera, és a dir, escàs futbol, molt ímpetu i desafortunada actuació del senyor Cruellas, que, una vegada i una altra, mostrava el plomall en perjudici dels inquers. Així, anul·laria un segon gol al quadre inquer, en aconseguir batre Garcia a Ramallets, decretant novament fora de joc, la cosa era evident, l’àrbitre estava entestat en la derrota dels braus llebrers d’Inca. Dos gols anul·lats injustament. Una mica advers encaixat en una jugada una mica conflictiva. A més de la lesió de París, era un cúmul de circumstàncies adverses molt important i difícil de superar. S’havia de sucumbir i es va sucumbir.
Ja, a les acaballes del partit, quan les manetes del rellotge assenyalaven l’últim minut de joc, arriba el segon gol mallorquinista, sent el seu autor Albella. Un gol que deixava llest per a sentència el matx. El Mallorca, amb la victòria, conservava la categoria a Segona Divisió, mentre que el Constància hauria de defensar la seva sort en partit de promoció davant del Còrdova, sent derrotat al Camp de Chamartín de Madrid, pel resultat 3-2, produint-se aquesta circumstància el 24 de juny de 1945. El partit de Buenos Aires, havia portat al Constància a la tercera divisió.
En aquesta històrica confrontació de Buenos Aires, els equips van formar de la següent manera:
CONSTÀNCIA: Company, Germán, Sales, Navarro, Espasa, París, García, Vergara, Ostolaza, Mendoza i Quetglas.
MALLORCA: Ramallets, Grech, Mesquida, Modol, Mateu, Rancel, Pocoví, Felip, Albella, González, Prieto i Giraldós.
una crònica d’Andreu Quetglas
