En Manolo és una de les persones més conegudes a Inca. Fa 30 anys que atén en el popular “El Kiosco de la Gran Via” a generacions d’inquers i ha vist el pas del temps i la transformació social de la nostra ciutat “això és com una màquina del temps, han passat moltes generacions de gent per aquí, padrins, pares i, ara ja veim els nets. Fa devers 55 anys que està obert quan el duia el meu sogre Ramon”.
El Quiosc forma part de la memòria col·lectiva de tots nosaltres i tots hem anat a comprar-hi xuxes, un gelat o una beguda alguna vegada. Per a ell explica que “per nosaltres això ja no és un negoci, és com anar a veure la família, els amics, a fer la xerradeta, ve gent de tot arreu, gent que quan venen a Inca s’aturen a veure’m. Gent que tota la vida quan tenen unes noces, un aniversari o una festa venen a cercar les nostres xuxes”
Persona carismàtica, de bon tracte i simpatia natural en Manolo veu com s’apropa la retirada “em queda poc per retirar-me i m’agradaria que això continués, no s’ha de perdre mai, és emblemàtic per Inca, però clar ha de ser una persona amb bon caràcter, amable, que li agradi fer la xerrada...”
Pel que fa als canvis que ha observat amb els anys, des del quiosc, diu que “Inca ha evolucionat molt, més modern tot, la pròpia societat, ha vengut molta de gent de fora i, per jo està bé sempre que s’integrin i ajudin a la ciutat és positiu”
I a nivell comercial també ens parla dels canvis que ha observat “ha canviat el petit comerç, és una pena que es vagi perdent el comerç tradicional, no hauríem de perdre les nostres arrels, les botigues i comerços emblemàtics de tota la vida, hauríem de preservar-ho i donar suport a tot això”.
Multitud d’anècdotes ha viscut en Manolo al llarg dels anys, com per exemple, “molts de nins es pensen que visc aquí dins i que hi vaig néixer, i em demanen, et deixen sortir o vius aquí sempre?” explica amb un somriure.
