El Nou Camp d’Inca vibra amb una nit màgica de Copa on els locals van fer suar de valent un Primera Divisió.
El Nou Camp d’Inca va viure una d’aquelles nits que fan gran la Copa del Rei. Davant prop de 4.000 espectadors i sota un vespre fred, el Constància va estar a punt de donar la campanada davant el Girona, un dels equips revelació de Primera Divisió, que només va poder imposar-se per 2-3 després d’una pròrroga plena d’emoció.
Des del xiulet inicial, el conjunt gironí va imposar el seu domini territorial, però es va topar una vegada i una altra amb un Constància molt ordenat i solidari en defensa. Els d’Inca, lluny de tancar-se del tot, també van buscar la porteria rival i, de fet, la millor ocasió dels primers quaranta-cinc minuts va ser seva. Però just abans del descans, el Girona va trobar el camí del gol amb una acció que va establir el 0-1, resultat amb què es va arribar al descans.
La segona part va mantenir el mateix guió: possessió i arribades per al Girona, però resistència i coratge per part del Constància. L’esforç va tenir premi quan, en una jugada molt ben trenada, els locals van aconseguir empatar a un i forçar la pròrroga, per deliri de l’afició inquera, que no va deixar d’animar ni un instant.
Amb l’eliminatòria per decidir, Míchel va moure la banqueta introduint canvis ofensius per mirar de trencar la igualtat. La insistència dels gironins va acabar donant resultat amb dos gols seguits que posaven el 1-3 al marcador. Tot i això, el Constància no es va rendir i, a pocs minuts del final, Pau Garcia va marcar un autèntic golàs que va fer somiar de nou el Nou Camp d’Inca. El 2-3 ja no es va moure, però el conjunt local va sortir ovacionat pel seu públic després d’una actuació heroica.
L’àrbitre, Sr. Arbeloa Rojas, va signar una actuació impecable, sense incidents destacables.
A la roda de premsa posterior, Míchel, tècnic del Girona, va reconèixer la manca de confiança dels seus jugadors als metres finals i va elogiar el rival: “Tenia molt bons informes del Constància i ho han demostrat sobre el camp.”
Per la seva banda, Guillem Llaneras, entrenador del Constància, va mostrar-se orgullós: “Hem jugat de tu a tu amb un Primera Divisió. No puc demanar més als meus jugadors.”
El Girona avança a la següent ronda, però el Constància s’acomiada de la Copa amb honor, orgull i una afició que pot estar ben satisfeta del seu equip.
