De ben segur heu anat al Quarter General Luque a participar d’algun esdeveniment o concert, però el que segurament no sabíeu és que, mentre gaudíeu de la música o activitats, sota els vostres peus s’hi troba el refugi antiaeri més gran de Mallorca.
Enmig de la trama urbana d’Inca, sota el pati d’armes del Quarter General Luque, s’amaga un dels espais més desconeguts i, alhora, més singulars del patrimoni bèl·lic de Mallorca: el refugi antiaeri del Quarter General Luque, el més gran de l’illa, amb capacitat per a 1.600 persones. Avui, en desús, roman com un record mut dels anys convulsos de la Guerra Civil i de la por als bombardejos aeris.
Un projecte nascut de l’emergència
El seu origen es remunta a l’estiu de 1937, poc després dels primers atacs aeris que patí Mallorca l’any anterior. El 30 de juliol de 1936, només deu dies després de l’aixecament militar, el Comandant Militar de Balears va ordenar reconèixer tots els edificis militars per cercar espais que poguessin servir com a defensa passiva. El quarter d’Inca no disposava de cap local blindat, però comptava amb estructures de formigó que, reforçades, podien oferir protecció.
A partir d’aquella avaluació, l’enginyer militar Baltasar Montaner va signar, el 10 de juliol de 1937, el plànol del refugi i un primer pressupost de 30.680 pessetes. Un pressupost complementari, datat del 23 d’agost del mateix any, va afegir 15.090 pessetes més. Les obres, tot i ser d’origen militar, comptaren també amb mà d’obra civil, segons documenten els arxius militars.

📌 FITXA TÈCNICA
Nom oficial: Refugi Antiaeri del Quarter General Luque
Municipi: Inca
Tipologia: Refugi subterrani antiaeri
Protecció: Grau A2
Coordenades UTM: X: 492081 / Y: 4396466
Altitud: 127 m
Capacitat: 1.600 persones
Superfície: 400 m²
Profunditat: 5 m sota terra
Estat de conservació: Bo, amb humitats i arrels al sostre
Ús actual: En desús
📜 CRONOLOGIA
- 30/07/1936 – Ordre de localitzar espais de protecció en edificis militars.
- 10/07/1937 – Plànol i pressupost inicial (30.680 pessetes).
- 23/08/1937 – Pressupost complementari (15.090 pessetes) amb mà d’obra civil.
- 25/01/1939 – Pressupost d’instal·lació elèctrica (1.500 pessetes).
- 1941-1942 – Construcció de la capa protectora de pedra (“capa de explosión”).
- 1988 – Reutilització parcial com a galeria de tir per la Guàrdia Civil.
Arquitectura de protecció
El refugi, situat a cinc metres de profunditat, ocupa uns 400 metres quadrats distribuïts en quatre galeries que segueixen el perímetre rectangular de la plaça d’armes. Els costats llargs mesuren 59 metres i els curts 24,6. Les parets, de 30 cm de gruix, sostenen una volta de canó de 2,7 metres d’alçada i 2,5 d’amplada —més gran que la majoria de refugis civils i militars de Palma.
Els tres accessos originals es conserven, tot i que avui estan cegats per murs moderns per evitar intrusions. També es documenten tres conductes de ventilació, avui inutilitzats, que probablement es van afegir després del projecte inicial.

La capa de pedra: una cuirassa contra les bombes
Entre 1941 i 1942, ja acabada l’estructura, es va executar l’empedrat de la plaça, una capa protectora de pedra destinada a esmorteir l’impacte d’explosius. Aquest reforç, anomenat “capa de explosión”, completava la protecció dels 5 metres de terra que ja cobrien les galeries.
D’ombra protectora a galeria de tir
Amb el pas dels anys, i especialment a partir de l’estada de la Guàrdia Civil al quarter (des de 1988), el refugi va perdre la seva funció original i es va reconvertir parcialment en galeria de tir. Aquesta adaptació va comportar la instal·lació d’una nova xarxa elèctrica, la construcció de parapets i l’emplenament amb arena de determinades zones. Les parets encara mostren impactes i esquerdes provocades pels projectils.
Un patrimoni en perill latent
Tot i el seu bon estat de conservació estructural, el refugi presenta problemes d’humitat a causa del tancament dels accessos i conductes de ventilació. A més, sembla que les arrels d’arbres han començat a penetrar la volta en alguns punts, amenaçant la seva integritat.
La memòria sota terra
Avui, el refugi antiaeri del Quarter General Luque és un espai tancat al públic, però el seu valor històric i arquitectònic és indiscutible. Representa no només la por i la tensió d’una època, sinó també la capacitat tècnica i organitzativa per protegir la població i el personal militar davant l’amenaça aèria.
La seva presència silenciosa, amagada sota el paviment urbà, és un recordatori que la història no sempre es troba a la vista: a vegades, cal mirar sota terra per entendre el que va passar damunt.



*Imatges i informació extreta del catàleg de patrimoni històric d’Inca