El problema de l’habitatge a Inca ha arribat a un punt crític i les recents decisions del ple municipal evidencien una aposta per un creixement urbanístic clar. L’aprovació unànime de la transformació de sòl industrial i altres actuacions urbanístiques per construir més de 300 habitatges, inclosos 200 a So na Monda, 32 a Crist Rei i 76 de protecció oficial al carrer Mostassaf, així ho ratifiquen. Aquest creixement, a més, arriba en un context on els preus de l’habitatge, tant de venda com de lloguer, han experimentat un augment significatiu a Inca en les últimes dues dècades, agreujant l’accés a l’habitatge digne.
L’evolució dels preus de l’habitatge a Inca
Segons dades del portal immobiliari Fotocasa, el preu del lloguer a les Illes Balears, incloent-hi Inca, ha pujat un 58% en els darrers 10 anys (2011-2021). A Inca, el 2005, el preu mitjà de lloguer per un habitatge de 80 m² era d’aproximadament 6,5 €/m² al mes, equivalents a uns 520 € mensuals. El 2016, aquest preu va augmentar a 8,5 €/m² (680 € mensuals), i el 2021 es va situar en 10,5 €/m², uns 840 € mensuals per un pis d’aquestes característiques. Aquesta tendència alcista s’ha mantingut, i el 2024, segons dades d’Idealista, el lloguer mitjà a Inca se situa al voltant dels 11-12 €/m², amb pisos de 90-100 m² que oscil·len entre 900 i 1.200 € mensuals, depenent de la zona i les característiques.
Pel que fa a la venda, les dades de l’Idescat mostren que el preu mitjà de l’habitatge de segona mà a la comarca del Raiguer, on es troba Inca, ha augmentat significativament. El 2005, el preu mitjà per metre quadrat era d’uns 1.500 €/m². El 2013, després de la crisi immobiliària, va caure lleugerament a 1.300 €/m², però des del 2018 ha tornat a pujar, arribant als 1.800-2.000 €/m² el 2023 per a habitatges de segona mà. Per a obra nova, el preu és encara més alt, amb una mitjana de 2.500 €/m² el 2023. Actualment, segons Habitaclia, un pis de 100 m² a Inca pot costar entre 180.000 i 250.000 €, mentre que cases adossades o xalets poden superar els 350.000 €.
Aquestes xifres reflecteixen un increment acumulat dels preus de venda d’aproximadament un 30-40% en 20 anys, amb pics significatius abans de la crisi del 2008 i una recuperació sostinguda des del 2015. El lloguer, per la seva banda, ha experimentat un augment molt més pronunciat, gairebé doblant-se en algunes zones d’Inca des del 2005. Aquesta escalada de preus ha fet que molts inquers, especialment joves i famílies amb ingressos mitjans, trobin cada vegada més dificultats per accedir a un habitatge, ja sigui en règim de lloguer o de compra.
És cert que l’accés a l’habitatge és una necessitat urgent a Inca, com a molts altres llocs de Mallorca. Els preus desorbitats i la manca de lloguer assequible expulsen joves i famílies de la ciutat, mentre el turisme i la especulació immobiliària fan estralls. Però la resposta no pot ser una expansió desmesurada que, lluny de resoldre el problema, pot agreujar-lo.
Polítiques d’esquerres o de dretes?. A més, en un context on el lloguer ha pujat un 58% en 10 anys i els preus de venda són inassumibles per a molts, cal preguntar-se: a qui beneficiaran realment aquests 300 habitatges?. El futur d’Inca no pot basar-se en un creixement que ompli la ciutat de pisos mentre els problemes estructurals de l’habitatge persisteixen. Cal una visió que posi les persones i el territori al centre, no els interessos dels promotors.
